Sinopsi
Avi, et trauré d’aquí! és el resultat d’una promesa. És la que Joan Pinyol va fer a Joan Colom, l’avi que no va conèixer, el republicà exhumat d’una fossa comuna de Lleida per la dictadura i traslladat vergonyosament al Valle de los Caídos sense el permís de la família. És el compromís adquirit davant la cripta que acull els seus ossos, que reposen al costat dels del seu botxí. Algun dia descansaran a Capellades, a casa, al costat de la seva gent.
Aquest llibre recull, a la primera part, el periple vital de Joan Colom des de l’octubre de 1938, quan va ser mobilitzat per la República, fins poc després de la seva mort en un camp de presoners lleidatà, el març de 1939; a la segona part, es documenta l’odissea de la família des del 2008 en la seva lluita per treure l’avi del mausoleu franquista.
El relat periodístic d’un cas, conegut a partir del documental homònim emès pel programa Sense ficció de TV3, que posa en relleu les nefastes conseqüències de la guerra en la vida de les persones, la desconsideració primer de la dictadura i després de la democràcia amb les víctimes republicanes i les misèries de la Transició, que les ha condemnat a l’oblit. Un crit d’alerta i de denúncia a tots aquells que sempre miren cap a una altra banda quan s’ha de fer memòria, i també una mà estesa a l’esperança en forma de carta escrita per Joan Pinyol als fills per evitar que Joan Colom torni a caure mai més en l’oblit.
Taula
Sinopsi
Orgull, tristesa i vergonya, per Montse Armengou
Nota de l’autor
Llibre de família I. El periple vital de Joan Colom
Un Colom blanc
La instrucció
Mosques i mosquits
Una boira persistent
El reclús
Els descosits
Llibre de família II. Més de deu anys de lluita
L’agra descoberta. Comença el camí
A tocar de l’avi. La cara oculta del mausoleu
Sense ficció: un cop d’efecte decisiu
Una mica de llum entre la fosca
Llibre de família III. Carta als fills
Enterrar, per humanitat, per Robert Casas Roigé
Agraïments
Bibliografia
Arxius consultats
A l’avi, amor i raó de tot plegat
«Quan estudiïs qualsevol tema
o consideris qualsevol filosofia,
pregunta’t només quins són els fets
i quina és la veritat que revelen.
Mai et deixis portar ni pel que vols creure
ni pel que creus que et beneficiaria
que cregués tothom.
Observa només els fets».
Bertrand Russell